menu

dilluns, 5 de novembre de 2012

Rendiment esportiu i nutrigenòmica

¿Existeix alguna base biològica que pugui explicar perquè hi ha persones que destaquen en un esport, mentre que altres no, encara que portin anys d'entrenament? 


Estudis recents han demostrat que les diferències en el rendiment esportiu entre diferents persones estan causades - al voltant d'un 50% dels casos - per factors genètics. La predisposició genètica en el rendiment esportiu és un dels aspectes que més interès ha despertat últimament, ja que les diferencies genètiques són les que fan que individus sota els mateixos factors ambientals, amb el mateix tipus d'entrenament i dietes similars, mostrin rendiments diferents per un esport concret.  

El perfil genètic individual pot afectar substancialment al tamany i la forma corporal, el que pot predisposar a certs individus a ser més eficients en determinats tipus d'esport. 

De fet, existeixen morfotipus específics que al llarg del temps han demostrat avantatges competitives per cada disciplina esportiva. (Es tractarà en el següent article). 

Molts dels factors genètics involucrats en l'augment del rendiment esportiu són gens relacionats d'alguna manera amb el procediment de nutrients i l'acomodació del metabolisme a la dieta, tant qualitativa com quantitativament. A través de la lectura del genotipus individual d'aquests gens, es pot utilitzar aquesta informació per adequar i optimitzar la dieta individual al rendiment esportiu. Exemple: 

Gen CKM (Creatine kinase, muscle; creatinina quinasa muscular): enzim citoplasmàtic involucrat en la homeòstasis energètica cel·lular. Dins d'aquest gen hi ha una variant polimòrfica amb dos possibles al·lels: A y G. Per tant, existeixen 3 possibles genotipus: AA, AG y GG. El GG es caracteritza per una certa desaventatge funcional de l'enzim, i els seus portadors no només necessiten majors nivells d'energia durant l'exercici, sinó que a més a més la recuperació posterior és significativament major. En aquest cas, els atletes necessiten després de l'exercici major quantitat i qualitat de proteïnes que els permeti recuperar-se amb major facilitat. 

I així podríem fer una llista llarguíssima de gens polimòrfics que necessiten d'una nutrició personalitzada per augmentar el rendiment esportiu de cada individu. 


Bibiografia
LORENZO, D. [et al]. Nutrigenómica y nutrigenética. Hacia la nutrición personalizada. Barcelona, 2011. ISBN: 978-84-938910-1-5


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada